viernes, 11 de septiembre de 2015

El trajecte cap a l'èxit de 'La noia del tren'

El llibre més famós dels darrers mesos és La noia del tren. Aquest thriller, editat per La campana en català i Planeta en castellà és el primer de Paula Hawkins (1973), periodista que abans havia publicat novel·la romàntica per encàrrec i sota pseudònim.  L'obra fa mesos que apareix a la famosa llista del New York Times i és número u en vendes a Catalunya, Espanya, Regne Unit... Després de llegir el llibre entenc que agradi, però no deixa de sorprendre'm tant enrenou. No és una crítica negativa, de fet a la pròpia autora li sorprèn segons es llegeix a les entrevistes. La trama és bona, es llegeix bé, té girs sorprenents, el desenllaç està ben explicat i no decepciona. Però reitero la meva sorpresa, ja que el mercat és ple de bons thrillers. Tot i això, celebro que els llibres generin tant de soroll, i no dubto en felicitar a Paula Hawkins,

Centrant-me en el llibre en si, explica les vivències de la Rachel, una dona divorciada i que pateix alcoholisme, que des del tren en el trajecte cap a Londres veu cada matí una parella a casa seva. Prop de la casa d'aquest matrimoni hi ha l'antiga casa de la Rachel, on ara hi viu el seu ex marit, la seva nova dona i el nadó dels dos.

L'obra és explicada a través dels diferents punts de vista dels protagonistes, que fan de narradors segons el capítol. La Rachel és la que té, però, la veu en la majoria d'ells. Això ens permet saber què pensen tots els personatges, i apropar-nos a la seva psicologia. Les pors, les obsessions, la idea d'amor, de veritat i mentida... són  una constant. Si he de ser sincera no he empatitzat gaire en la Rachel, pot ser en el darrer capítol. L'estat en el que es troba en molts moments arriba a posar nerviós, però la trama et fa tirar endavant,

 No vull desvetllar gaire sobre el que passa, sobre el que veu la Rachel el que s'imagina però en realitat és, sobre el sorprenent passat dels protagonistes i sobre què passa realment al final. Us convido a descobrir-ho. Tot i que segur que molts l'heu llegit, crec que ara que ve la tardor, època de recolliment, és la ideal que endinssar-nos en aquests thrillres plens de sorpreses. Després podreu decidir si es mereix o no el seu èxit mundial.